divendres, 27 de febrer de 2015

Tota la informació de la xerrada "Adolescència, el repte de la família moderna"


Els dies 29 de gener i 26 de febrer de 2015 el coach educatiu Benet Andújar ha ofert una xerrada enfocada als pares i mares de fills adolescents. L'interès d'inscripcions per aquesta xerrada ha portat a organitzar dues convocatòries. Durant aquestes dues sessions ens ha plantejat diverses reflexions sobre com viure l’adolescència dels nostres fills des d’una perspectiva comprensiva i positiva.
Durant la xerrada es realitzaren diverses dinàmiques per aprofundir i entendre el difícil món de l’adolescència dels nostres fills, aquest vídeo i les fotografies en són un bon exemple:



A continuació trobareu un apunt sobre les idees més importants:

  •  Intentem recuperar aquells sentiments que teníem quan els nostres fills van néixer i eren petits. Les alegries d’aquells moments i les ganes de passar temps amb ell. És fàcil oblidar aquests sentiments quan es fan grans i arriben altres preocupacions , però pot ser un exercici molt positiu buscar aquestes emocions i reviure-les.
  • El túnel amb finestres de l'adolescència. Hem d’acceptar que no tenim accés a l’adolescència. És com un “túnel negre” i no veiem que hi ha a dins. Això ens causa angoixa, por, nervis, preocupacions, que en definitiva es tradueix en ganes de controlar als nostres fills. Però, tot i que no podem accedir al túnel, hem de pensar que té “unes finestres a la part superior” per on els nostres fills poden sortir si ens necessiten. Hem de confiar en ells i fer el possible perquè quan ens necessitin acudeixin a nosaltres.
  • Quan els nostres fills ens necessitin hem d’estar disponibles. Quan surtin del túnel, allà serem nosaltres, hem de ser els seus referents. És molt important que els nostres fills sentin que “estem presents”, que tenim l’actitud d’escoltar-los amb tots els sentits. La “presència” és la porta d’accés als nostres fills adolescents. No podem forçar que ens parlin i ens expliquin que els passa, succeirà quan ells vulguin i hem d’estar preparats. Tot i que no ho podem forçar, però, ens podem mostrar accessibles. Per exemple, quan veiem que han tingut un mal dia ens podem apropar i dir “ veig que has tingut un mal dia, si necessites parlar estic aquí”. Sense preguntar, ni voler saber, ni controlar, simplement mostrant-nos “presents”.
  • En aquesta actitud d’estar presents, és molt important que no els jutgem. Intentem no fer-nos una idea preconcebuda de com han anat les coses, deixem que els nostres fills s’expliquin i vegin que poden confiar en nosaltres.
  • Perquè confiïn en nosaltres també és molt important la transparència. No hem d’amagar les nostres preocupacions als nostres fills. Per exemple, el que ens preocupa quan comencen a sortir sols, o quan tenen mòbil per primer cop... S’ha de parlar d’aquestes situacions a priori, pactar els límits (per exemple, l’hora d’arribada o l’ús del mòbil) i establir les conseqüències de no complir-los.
  • És important establir límits però no tot ha de ser NO. Fixem prioritats i no ens acostumem a dir que no a tot.
  • Com mirar als nostres fills?  1. Té un problema, 2. És un problema, 3. Té un propòsit. La tercera manera és la mirada que hem de fomentar, la mirada sense judicis. Si els veiem pensant “no se’n sortirà” (mirades 1 i 2), el que farem és intentar controlar, dirigir, i el que aconseguirem és que es posin a la defensiva i no confiïn en nosaltres. Els hem de veure sense jutjar.

  • Focalitzar en allò més important. Sovint focalitzem excessivament en el que pensem que és el més important (les notes, els estudis) i deixem de veure altres coses que són tant o més important (la relació amb els nostres fills, la seva autonomia). Si suspenen un examen ho veiem com un problema per a nosaltres, i això no ens deixa veure res més. 
  • Quan abans es talli el cordó umbilical respecte al tema acadèmic molt millor. Deixem que els nostres fills siguin els protagonistes de les seves vides. Els hem de guiar perquè ells siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions. Si ho controlem tot, i no els deixem viure els fracassos i les frustracions, no aprendran per si mateixos.
  • És molt important que passem “temps de qualitat” amb els nostres fills. Fer coses junts i gaudir dels moments, sense focalitzar tant en si aproven o no aproven. Intentem estimar-los tal com són.
  • Hem d’intentar eliminar el perquè de les nostres preguntes ja que fomenta el sentiment de culpa i propicia que els nostres fills es posin a la defensiva. Quan fem preguntes intentem que siguin preguntes que no es puguin respondre amb Si/No, sinó que connectin amb una història, una vivència, un sentiment. Per exemple: Com t’has sentit? Què has pensat? Així propiciarem les converses i no els interrogatoris. Però hem de tenir temps per poder conversar amb els nostres fills, sense preses ni distraccions. 
 Gràcies a tots per la vostra assistència! I esperem poder organitzar més activitats d'aquest estil que han estat molt ben rebudes i valorades!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada